El reflexe del vòmit té origen en el tronc
cerebral (bulb raquidi) i coordina, entre altres coses, la contracció de la
musculatura abdominal i la obertura del cardias (la vàlvula d’entrada a
l’estomac) per poder eliminar el contingut d’aquest.
Els èquids tenen aquest reflexe poc
desarrollat neurològicament i a més hi
han obstacles físics que impedeixen el vòmit:
-
El cardias només s’obre quan té un estímul
des de l’esòfag i és una vàlvula muscularment molt forta. Encara que hi hagi molta pressió des de
l’estomac no s’obre.
-
L’entrada
de l’esòfag a l’estómac fa un angle
tancat que empitjora quan hi ha molt contingut a l’estomac, fent complicada la
sortida del menjar (mireu dibuix).
-
El
vel del paladar (part final tova del paladar) és molt llarg i podria interferir
en la sortida del menjar (mireu el dibuix a “sabies que...els cavalls no poden
respirar per la boca”). Si el cavall pogués vomitar ho faria pràcticament tot pel
nas.
En els còlics on el buidat de l’estómac
cap els intestins no és possible (per la obstrucció o paralisis dels intestins)
o en el cas d’un empatx (sobrecarga de l’estómac), el contingut d’aquest queda
atrapat. Amb les hores el menjar comença a fermentar produint gas, i l’estómac
s’infla. Això és dolorós i hi ha un alt risc de que, si no es soluciona,
rebenti causant la mort del cavall. Es per això que la majoria de vegades cal
sondar i buidar l’estómac, i després investigar perquè ha quedat atrapat el seu
contingut.
Per tant un còlic és
una urgència, i quantes més hores passen pitjor!
