Sabies que... els èquids no poden vomitar?


El reflexe del vòmit té origen en el tronc cerebral (bulb raquidi) i coordina, entre altres coses, la contracció de la musculatura abdominal i la obertura del cardias (la vàlvula d’entrada a l’estomac) per poder eliminar el contingut d’aquest.
Els èquids tenen aquest reflexe poc desarrollat neurològicament  i a més hi han obstacles físics que impedeixen el vòmit:
-         El cardias només s’obre quan té un estímul des de l’esòfag i és una vàlvula muscularment molt forta. Encara que hi hagi molta pressió des de l’estomac no s’obre.
-         L’entrada de l’esòfag  a l’estómac fa un angle tancat que empitjora quan hi ha molt contingut a l’estomac, fent complicada la sortida del menjar (mireu dibuix).
-         El vel del paladar (part final tova del paladar) és molt llarg i podria interferir en la sortida del menjar (mireu el dibuix a “sabies que...els cavalls no poden respirar per la boca”). Si el cavall pogués vomitar ho faria pràcticament tot pel nas. 
En els còlics on el buidat de l’estómac cap els intestins no és possible (per la obstrucció o paralisis dels intestins) o en el cas d’un empatx (sobrecarga de l’estómac), el contingut d’aquest queda atrapat. Amb les hores el menjar comença a fermentar produint gas, i l’estómac s’infla. Això és dolorós i hi ha un alt risc de que, si no es soluciona, rebenti causant la mort del cavall. Es per això que la majoria de vegades cal sondar i buidar l’estómac, i després investigar perquè ha quedat atrapat el seu contingut.
Per tant un còlic és una urgència, i quantes més hores passen pitjor!




Sabies que...els cavalls no poden, per si sols, digerir la fibra que mengen?


Els èquids per poder treure profit de la fibra vegetal, necessiten d’uns bacteris que són capaços de digerir la cel.lulosa de la fibra. Aquests bacteris es troben en una part de l’intestí gruixut  anomenat “cec”, que té forma de cul de sac. Els cavalls, com tots els hervíbors no rumiants, tenen el cec molt desenvolupat per augmentar al màxim la capacitat de digerir la fibra, part molt important en la seva dieta.
Els humans tenim el cec molt poc desenvolupat i una part d’ell el tenim atrofiat. Aquesta part és la que s’anomena apèndix i quan s’infecta dóna lloc a la coneguda apendicitis.

Fixeu-vos en el tamany del cec en relació amb l'estomac



Apèndix del cec en humans












Sabies que....les dents dels èquids estan continuament en erupció?

Les dents dels èquids pel fet de rossegar molta fibra vegetal rica en silicats, pateixen un continuo desgast al llarg de la seva vida. Això es compensa tenint dents hipsodontiques , és a dir, dents en continua erupció. Surten cap a la cavitat bucal a ritme del desgast que pateixen, aconseguint mantenir sempre el contacte entre les dents oposades. Així doncs, les arrels de les dents dels animals joves són més llargues que les dels animals vells, perque han patit menys desgast.














Aquest sistema, tot i que efectiu, és la causa indirecte de la majoria dels problemes dentals dels èquids. I també és la causa de que poguem determinar aproximadament la seva edad mirant el nivell de desgast dels incisius.

El millor equilibri erupció-desgast de queixals i incisius es dóna en animals que pasturen.

Sabies que....els cavalls no tenen bufeta biliar?



La bufeta biliar és una bosseta situada en el fetge que conté la bilis, secreció que serveix per ajudar a digerir part dels aliments. Aquesta bufeta emmagatzema la bilis mentres l’animal no menja i es contrau alliberant-la en resposta a l’entrada d’aliment a l’intestí.
Els cavalls (o qualsevol èquid) com que evolutivament estan dissenyats per anar menjant durant tot el dia, la bilis s’allibera constantment i no han desenvolupat una bufeta biliar. Sabent això, és aconsellable que els cavalls mengin poc i molt sovint per aprofitar millor els aliments.


Sabies que... els cavalls no respiren per la boca?


En condicions normals no veureu mai un cavall (o qualsevol èquid) respirant per la boca encara que hagi fet un exercici intens. La raó és purament física:
Imatge treta del "Atlas de Anatomía Topográfica de los Animales Domésticos" de Peter Popesko, i amb modificacions de Glòria Vilà

Els cavalls tenen un vel del paladar (part final tova del paladar) molt llarg i que es col.loca per sota de la epiglotis (cartílag triangular de la part de davant de la laringe). La posició característica d’aquestes dues estructures frena el pas d’aire que pugui entrar per la boca. 
                                                                                                             Glòria Vilà

Identificació d'èquids

En aquest blog trobareu  informació relacionada amb la identificació dels èquids (cavalls, ponis, ases i mules), per a quins animals és obligatori i quins són els passos a seguir. Entreu a l'apartat "Informació d'interès"